Bultaco Sherpa 350
(Manuel Soler)

 

La Bultaco Sherpa T fou un model de motocicleta de trial fabricat per Bultaco entre 1964 i 1985, època durant la qual fou una de les millors motocicletes d’aquesta modalitat (en forta competència amb les també catalanes Montesa Cota i OSSA MAR) i assolí un gran prestigi internacional. Les seves característiques principals eren el motor de dos temps monocilíndric refrigerat per aire (inicialment de 250 i més tard de 350 cc, a banda de les versions juvenils de 74 i 125 cc), bastidor de simple bressol (tret dels versions de 74 i 125 cc, en què era doble), frens de tambor i amortidors de forquilla convencional davant i telescòpics darrere. Seguint la filosofia de Bultaco, la moto es venia amb tots els avenços tècnics que havien provat en competició els pilots oficials de la marca, amb la qual cosa qualsevol afeccionat podia adquirir a la botiga una motocicleta capaç de guanyar, sense cap retoc, el Campionat del Món.

Creada amb la col·laboració del millor pilot de trial del moment, el nord-irlandès Sammy Miller, la Sherpa T fou una moto revolucionària que representà un punt d’inflexió dins la història del trial, ja que el fet d’adoptar un motor de dos temps li atorgava una agilitat de resposta i una lleugeresa que contribuí a fer evolucionar ràpidament aquest esport, arraconant per sempre més les motocicletes britàniques amb motor de quatre temps que havien dominat la disciplina fins aleshores. Des del mateix moment de la seva estrena oficial en competició, als Sis Dies d’Escòcia de 1965, la innovadora Bultaco aconseguí nombrosos èxits arreu del món, arribant a guanyar campionats estatals, proves internacionals i campionats mundials sense interrupció fins que els problemes de l’empresa, a començaments de la dècada de 1980, la feren desaparèixer d’escena.

Amb la Sherpa T s’acabà també l’època daurada del trial, la que abasta les dècades de 1960 i 1970, quan aquest esport s’expandí i assolí gran popularitat a Europa i Nord-amèrica[6] en gran mesura gràcies a aquesta moto i als èxits aconseguits pels seus famosos usuaris: Sammy Miller, Malcolm Rathmell, Martin Lampkin, Yrjö Vesterinen, Bernie Schreiber, Charles Coutard, Manuel Soler o Toni Gorgot, per citar-ne els més reeixits.

 

FITXA TÈCNICA

Motor. Monocilíndric de dos temps refrigerat per aire.
Diàmetre per carrera 83,2×60 mm.
Cilindrada 326,2 cc
Relació de compressió 9: 1.
Potència 20,8 CV a 6.500 r.p.m.
Carburador Bing 84 de 28 mm de diàmetre.
Encesa per magneto alternador a volant.
Transmisión.Primaría i secundària per cadena.
Embragatge de discos múltiples en bany d’oli.
Caixa de canvi de cinc velocitats.

Relacions de canvis: 1a 0,223 2a 0,287; 3a 0,376;
4a 0,612; 5ª 1: 1.
Xassís. Tubular.
Suspensió davantera per forquilla telescòpica hidràulica. Suspensió del darrere basculant amb amortidors hidràulics.
Frens de tambor de 125, x 25 mm.
Pneumàtic davanter 2,75 x 21 “,
pneumàtic del darrere 4,00x 18”
Dimensions. Longitud 2.005 mm. Batalla 1.315 mm. Alçada selló 825 mm. Alçada mínima 310 mm Pes 92,5 quilos
Capacitat del dipòsit de gasolina 5 litres