Bultaco
Alpina 350

Amb el transcurs dels anys les motos de camp van ser guanyant en especialització. Bultaco desenvolupava en la dècada dels 60 motos altament especialitzades per al trial, motocròs i tot terreny (l’enduro d’avui); cada vegada eren més competitives i això les feia més extremes.

La història de Bultaco només s’entén lligada a la competició. El seu naixement es va produir quan Francisco Bultó (sempre Don Paco, en el món de les motos) va decidir abandonar la fàbrica Montesa en tenir aquesta plans imminents d’abandonar la competició.

Paco Bultó pertanyia a l’alta burgesia catalana, per naixement i mèrits propis, era un emprenedor amb negocis en el sector tèxtil, metge-farmacèutic i maquinària pesada, va arribar a ser el major ocupador de Catalunya. La seva gran passió van ser les motos i amb l’néixer una nissaga familiar de motards. Fills, nebots i néts han estat, o són, grans campions en el motociclisme espanyol. L’últim exemple, Sete Gibernau, nét de Don Paco i un dels grans en MogoGp.

Des dels seus inicis en el negoci de la moto tenia una idea molt clara que plasmava en una frase: “El mercat sempre segueix la bandera de quadres”. No entenia el desenvolupament i fabricació de motos sense la seva participació en les carreres.

A aquest esperit competitiu s’unia l’innovador. En el cas del naixement de la Bultaco Alpina intervé una altra persona. Fabregat era el responsable de la Brigada Alpina de la Creu Roja. El mateix havia patit un contratemps que li va donar que pensar. Seguia com a espectador una carreta de TT (Tot-Terreny) a Manresa i va tenir la mala sort de caure amb la seva moto per un terraplén. Ningú es percato de l’accident. Ferit, va tenir serioses dificultats per sortir del lloc de la caiguda i rebre ajuda. Era finals de la dècada de 1960 i l’afició a la moto es trobava en ple apogeu. A Espanya, amb un mercat restringit a les importacions, les Bultaco, Montesa i Ossa copaven el mercat de la moto de camp.

Després del seu accident -i mala experiència-, Fabregat va proposar la creació d’una brigada motoritzada que pogués prestar assistència al creixent nombre d’aficionats a la moto de muntanya.

Va establir contacte amb Don Paco. Partint de la base d’un dels models estrella de Bultaco, la Sherpa T, en aquests moment reina del món del trial, es va proposar una moto més polivalent; amb desenvolupaments del canvi més llargs, seient més gran i còmode, amortiment més dura, pneumàtics de cross, i dipòsit de major grandària per tenir més autonomia. Per al canvi es va acoblar la caixa d’una Matador.

Els majors canvis que es van donar en els models provenien – principalment- de senzilles actualitzacions estètiques que es van fer. Els parafangs metàl·lics van deixar pas als moderns de plàstic; als colors blau i groc -o blanc- li van succeir el verd a la 25è cc. i el vermell a la 350cc. I en els motors dels canvis es feien per unificar la producció amb els motors de la Sherpa -el seu motor era un derivat d’aquesta-, que es fabricaven en cada moment. Una manera d’estalviar costos en una moto senzilla i que des dels seus inicis havia tingut un baix cost productiu.

Les ultimes Alpina serien les sèries 212 (250 c.c.) i 213 (350 c.c.), van néixer el 1977 i 1978, en venda fins gairebé el tancament de la fàbrica. En els primers anys dels 80 la situació financera de la Bultaco era crítica, es van centrar els esforços en la comercialització d’uns pocs models, en un intent desesperat de salvar el insalvable.

Amb una Bultaco Alpina 250 cc. de la sèrie 212 de 1978, va néixer aquest bloc. Moto senzilla, robusta i divertida que necessita molt poc manteniment. Li agrada anar a baixes revolucions -herència del seu origen trialero- i, encara avui, és apta per a passejar o fer una bona excursió pel camp. Sembla portar als gens el seu origen de la Creu Roja, si la cuides mai et deixa tirat. Avui porta vida de “prejubilada” i la seva major esforç són alguns passejades per bons camins, segueixo arrencant per sentir el seu so únic, avui a la tarda sota la pluja un cop més.

.


FITXA TÈCNICA:

Motor. Monocilíndric de dos temps refrigerat per aire.
Diàmetre per carrera 83,2 x 64/71 x 60 mm.
Cilindrada 348 / 237,5 cc.
Relació de compressió 8,5 / 9: 1
Potència 21,6 CV a 6.500 r.p.m./14,l a
5.500 r.p.m.
Parell màxim 2,78 mkg. a 4.500 r.p.m. / 2,04
mkg a 4.000 r.p.m.
Carburador Bing 84 / Amal 2.600.
Encesa per magneto alternador a volant.
Transmissió. Primària i secundaria per
cadena.
Caixa de canvi de cinc velocitats. Embragatge de discs múltiples en oli.

Relacions de canvi: 1ª 0,287; 2ª 0,4426; 3a 0,6251; 4ª 0,8219; 5ª 1: 1.
Xassís. Tubular.
Suspensió davantera per forquilla telescòpica hidràulica. Posterior, basculant amb amortidors hidràulics.
Frens de tambor de 140 x 30 mm.
Pneumàtic davanter 2.75 x 21 “. Pneumàtic del darrere 4.00 x 18”.
Batalla 1.310 mm. Alçada selló 820 mm. Alçada mínima 300 mm. Pes 105 quilos